L’operació de descrèdit orquestrada contra el cardenal Robert Francis Prevost abans del conclave per crear dubtes entre els cardenals i impedir que fos elegit papa no només no va aconseguir el seu objectiu, sinó que les acusacions també van ser desmentides taxativament des de diverses fonts vaticanes en els dies posteriors a l’inici del pontificat de Lleó XIV.
Una de les veus que van negar les acusacions d’encobriment d’abusos contra el purpurat durant la seva etapa com a bisbe de la diòcesi peruana de Chiclayo (2015-2023) va ser la del català Jordi Bertomeu, comissari del papa per a la dissolució del Sodalicio, fundat en aquell mateix país.
“Les acusacions són absolutament falses”, va afirmar el capellà al programa El matí de Catalunya Ràdio hores després de l’elecció de Prevost com a papa. Bertomeu va defensar que, juntament amb altres bisbes peruans com Carlos Castillo, Però Barreto i Reinaldo Nann, Prevost “va actuar amb decisió a favor de les víctimes”. “Per això va esdevenir objecte de la ira d’aquells que el van massacrar intentant desfer la seva candidatura com a papable”, va apuntar.
La campanya contra Prevost, que es va intensificar poques hores abans que els 133 cardenals electors es tanquessin a la Capella Sixtina per elegir nou papa, s’hauria dut a terme des del mateix Sodalicio, finançada des dels Estats Units i multiplicada en xarxes i pseudomitjans, especialment a Itàlia, Sud-amèrica i Espanya, segons van revelar a eldiario.es els dos periodistes peruans que van destapar els horrors del Sodalicio de Vida Cristiana.
Aíxí, malgrat que el papa Francesc va firmar el 14 d’abril passat, una setmana abans de morir, la dissolució definitiva d’aquesta institució fundada pel pederasta Luis Fernando Figari, la campanya de desprestigi contra Prevost hauria sigut possible gràcies als vincles dels exmembres de l’extinta institució encara existents amb l’elit judicial, econòmica i mediàtica ultraconservadora del Perú.
La campanya, però, va començar abans, en els dies de preconclave, quan es van desenterrar antigues acusacions d’encobriment per un cas d’abús denunciat l’abril del 2022 que va ser portat a la justícia tant per la via civil com la canònica. “No hi havia més proves que la paraula contra un sacerdot que, a més, gaudia i gaudeix de bona fama a la seva diòcesi”, subratllen fonts de la Santa Seu citades pel portal Vida Nueva. Els resultats d’aquella investigació van ser enviats pel bisbe de Chiclayo al Dicasteri de Doctrina de la Fe dos mesos després, al juliol.
Mentrestant, malgrat que el sacerdot va negar els fets, Prevost el va apartar de tot servei pastoral i li va prohibir exercir públicament el seu ministeri. Fins que, el 3 d’abril del 2023, la Fiscalia va comunicar a les denunciants que el cas s’arxivava per prescripció.
El capellà Jordi Bertomeu, que durant els darrers anys ha recorregut països de llengua castellana com Xile, Paraguai, Bolívia, Mèxic i el Perú investigant els delictes sexuals, espirituals i financers del Sodalicio, va donar fe que Prevost, durant els seus anys com a bisbe, “va estar sempre al costat de les víctimes i va treballar la cultura de la prevenció”. “A partir d’ara, com a papa Lleó XIV, anirà més a fons en el camí iniciat pel papa Francesc contra els abusos”, va sentenciar el funcionari del Vaticà.
