Ho havia augurat aquest matí, des de Pompeia, el degà del col·legi cardenalici Re, i el pronòstic es va complir. Habemus Papam! El conclave aparentment més dividit dels últims temps va culminar-se en la tarda del segon dia, com en el cas de Benet XVI (quarta votació) i Francesc (cinquena) amb la majoria de dos terços. L’Església ja té Papa. Aviat coneixerem el seu nom.
L’assolellada tarda de primavera romana va acollir l’elecció final del successor del Papa de la primavera. Els cardenals, després de dos fumates fallides, i converses mantingudes tant la passada nit com durant el menjar d’aquest dijous, van aconseguir un consens que promet, almenys sobre el paper, una continuïtat, una certa normalitat, tan necessària en aquests temps. En quarta votació, Habemus Papam!
Un aplaudiment va esclatar a la plaça, i van sonar les campanes en una plaça absolutament repleta, com en la nit del dia anterior. La plaça encara no estava plena, però s’omplirà en els pròxims minuts per a escoltar el protodiaca Mamberti (llevat que el triat sigui ell, clar) la fórmula llatina clàssica, que ha fet fortuna a tot el món.
Mentrestant, a l’interior de la basílica, el protodiaca Mamberti ha plantejat a l’escollit dues preguntes. La primera: “Accepta la seva elecció canònica com a Sobirà Pontífex?”. Si el candidat accepta, se li formula una segona pregunta: “Amb quin nom vol ser anomenat?”.
Després de respondre afirmativament a la primera pregunta i seleccionar el seu nom papal, el nou Papa es vestirà a la Sala de les Llàgrimes, i rebrà mostres de respecte i obediència per part dels cardenals.
Els cardenals electors es col·locaran als balcons limítrofs al central de la Lògia de Sant Pere, des d’on el protodiaca pronunciarà en llatí el clàssic ‘Annuntio vobis Gaudium Magnum: Habemus Papam!”: “Els anuncio amb gran alegria: Tenim papa!”. En breu, coneixerem el nom del nou Papa, el número 267 de la història de l’Església catòlica, i com passarà a ser anomenat. I començarà una altra història.
