El cardenal degà, Giovanni Battista Re, ha presidit, a 91 anys, la missa Pro eligendo pontifiqui, el pòrtic d’entrada a l’extra omnes d’aquest dimecres, que deixarà hores després als 133 electors del conclave sols amb ells mateixos, amb la seva consciència i amb Déu, per a triar el 267è successor de Pere i de Francesc, el papa de la primavera, que ho va omplir tot amb la seva manera de ser, de viure i de fer.
Conscient que Francesc va deixar el llistó de l’elecció molt alt, el cardenal Re, que no entrarà en el conclave, va pronunciar una homilia elegant, discreta i humil per animar els seus companys cardenals en la seva àrdua feina.
Una homilia molt allunyada de la pronunciada pel cardenal Ratzinger, el 18 d’abril de 2005, en la que va presentar un programa de govern per a una Església, descrita amb tints tenebrosos, i que li va valer (o això asseguren alguns) l’elecció papal. Ni tan sols com la que va pronunciar, el 12 de març de 2013, el cardenal Angelo Sodano, convidant a la unitat i deixant ben clara la missió del papa.
El cardenal Re, en canvi, va optar per subratllar els aspectes espirituals de la gran cerimònia políticolitúrgica del conclave i de l’elecció del nou papa. Per això, va començar manifestant que la missa Pro eligendo és “una invocació a l’Esperit Sant” i una oració, profunda i sincera, a Déu: “Notem com tot el poble de Déu està unit a nosaltres amb el seu sentit de fe, el seu amor al papa i la seva confiada esperança”.
I, després de subratllar que “l’amor és l’única força capaç de canviar el món”, com diria qualsevol rector als seus fidels, el degà cardenalici va ressaltar una de les tasques més importants del successor de Pere a l’Església: “Acréixer la comunió”.
“Resem, per tant, perquè l’Esperit Sant, que en els últims cent anys ens ha donat un seguit de pontífexs veritablement sants i grans, ens regali un nou papa segons el cor de Déu per al bé de l’Església i de la humanitat”, va concloure el cardenal Re, que les ha vist de tots colors i que, no obstant això, en nom d’aquesta comunió, ha estat amic i col·laborador dels últims papes “sants i grans”.
Text íntegre de l’homilia del cardenal Re
En els Fets dels Apòstols es llegeix que, després de l’ascensió de Crist al cel i en espera de Pentecosta, tots perseveraven units en l’oració juntament amb Maria, la Mare de Jesús (cf. Hch 1,14).
És precisament el que també nosaltres estem fent poques hores abans de l’inici del conclave, sota la mirada de la Verge col·locada al costat de l’altar, en aquesta Basílica que s’eleva sobre la tomba de l’apòstol Pere.
Notem com tot el poble de Déu està unit a nosaltres amb el seu sentit de fe, el seu amor al papa i la seva confiada esperança.
Som aquí per a invocar l’auxili de l’Esperit Sant, per a implorar la seva llum i la seva força, a fi que sigui triat el papa que l’Església i la humanitat necessiten en aquest moment de la història tan difícil i complex.
Resar, invocant a l’Esperit Sant, és l’única actitud justa i necessària, mentre els cardenals electors es preparen a un acte de màxima responsabilitat humana i eclesial, i a una decisió de gran importància; un acte humà pel qual s’ha d’abandonar qualsevol consideració personal, i tenir en la ment i en el cor només al Déu de Jesucrist i el bé de l’Església i de la humanitat.
En l’Evangeli que ha estat proclamat han ressonat paraules que ens condueixen al cor del missatge-testament suprem de Jesús, lliurat als seus Apòstols en la tarda de l’últim sopar en el Cenacle: «Aquest és el meu manament: Estimin-se els uns als altres, com jo els he estimat» (Jn 15,12). I per a precisar aquest “com jo els he estimat” i indicar fins a on ha d’arribar el nostre amor, Jesús afirma a continuació: «No hi ha amor més gran que donar la vida pels amics» (Jn 15,13). És el missatge de l’amor, que Jesús defineix manament “nou”. Nou perquè transforma en positiu i amplia en gran manera l’exhortació de l’Antic Testament, que deia: “No facis als altres el que no volguessis que et fessin a tu”.
L’amor que Jesús revela no coneix límits i ha de caracteritzar els pensaments i l’acció de tots els seus deixebles, que en la seva conducta sempre han de manifestar un amor autèntic i comprometre’s en la construcció d’una nova civilització, que Pau VI va dir “civilització de l’amor”. L’amor és l’única força capaç de canviar el món.
Jesús ens ha donat exemple d’aquest amor al començament de l’últim sopar amb un gest sorprenent: va posar-se al servei dels altres, rentant els peus als Apòstols, sense discriminacions, sense excloure a Judes que l’anava a trair.
Aquest missatge de Jesús s’enllaça amb el que hem escoltat en la primera lectura de la Missa, en la qual el profeta Isaïes ens ha recordat que la qualitat fonamental dels Pastors és l’amor fins al do total de si.
Dels textos litúrgics d’aquesta celebració eucarística ens arriba, per tant, una invitació a l’amor fratern, a l’ajuda mútua i al compromís per la comunió eclesial i la fraternitat humana universal. Entre les tasques de tot successor de Pere està la d’acréixer la comunió: comunió de tots els cristians amb Crist; comunió dels bisbes amb el papa; comunió entre els bisbes. No una comunió autoreferencial, sinó dirigida totalment a la comunió entre les persones, els pobles i les cultures, vetllant perquè l’Església sigui sempre “casa i escola de comunió”.
També és fort la crida a mantenir la unitat de l’Església en la senda traçada per Crist als Apòstols. La unitat de l’Església és volguda per Crist; una unitat que no significa uniformitat, sinó una ferma i profunda comunió en la diversitat, sempre que es mantingui en plena fidelitat a l’Evangeli.
Tot papa continua encarnant a Pere i la seva missió, i d’aquesta manera representa a Crist en la terra; ell és la roca sobre la qual s’edifica l’Església (cf. Mt 16,18).
L’elecció del nou papa no és una simple successió de persones, sinó que és sempre l’apòstol Pere que torna.
Els cardenals electors expressaran el seu vot en la Capella Sixtina, on —com diu la Constitució apostòlica Universi dominici gregis— «tot contribueix a fer que es visqui més la presència de Déu, davant el qual cadascun haurà de presentar-se un dia per a ser jutjat».
En Tríptic Romà, el papa Joan Pau II expressava el desig que, en les hores de la gran decisió mitjançant el vot, la majestuosa imatge de Miquel Àngel que representa a Jesús Jutge recordés a cadascun la grandesa de la responsabilitat de posar les “sobiranes claus” (Dante) a les mans adequades.
Resem, per tant, perquè l’Esperit Sant, que en els últims cent anys ens ha donat una sèrie de Pontífexs veritablement sants i grans, ens regali un nou papa segons el cor de Déu per al bé de l’Església i de la humanitat.
Resem perquè Déu concedeixi a l’Església el Papa que millor sàpiga despertar les consciències de tots i les forces morals i espirituals en la societat actual, caracteritzada per un gran progrés tecnològic, però que tendeix a oblidar-se de Déu.
El món d’avui espera molt de l’Església per a la tutela d’aquests valors fonamentals, humans i espirituals, sense els quals la convivència humana no serà millor ni portadora de bé per a les generacions futures.
Que la Benaurada Mare de Déu, Mare de l’Església, intervingui amb la seva intercessió maternal, perquè l’Esperit Sant il·lumini les ments dels cardenals electors i els faci concordes en l’elecció del Papa que necessita el nostre temps.
Article de Jesús Manuel Vidal publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
