16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l’autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.
17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:
—Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. 18 Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. 19 Però els jueus s’hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. 20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l’esperança d’Israel.
30 Pau es va quedar dos anys sencers a l’allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l’anaven a trobar. 31 Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.
Salm 11, 5 i 7.
5 el Senyor examina els justos i els malvats,
i abomina els qui volen violències.
7 El Senyor, que és just, estima la justícia:
els homes rectes el veuran cara a cara.
Jo 21,20-25.
20 Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» 21 Pere, en veure’l, diu a Jesús:
—Senyor, i d’aquest, què en serà?
22 Jesús li respon:
—Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
24 Aquest és el deixeble que dona testimoni d’aquestes coses i les ha escrites. I sabem que el seu testimoni és digne de fe.
25 Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
