12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, 13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14 i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. 15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16 També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.
Salm 118,2-4.22-27a.
2 Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
3 Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
4 Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.
22 La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
23 És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
24 Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
25 Ah, Senyor, dona’ns la salvació!
Ah, Senyor, dona’ns la victòria!
26 Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
27 El Senyor és Déu i ell ens il·lumina.
Ap 1,9-11.12-13.17-19.
9 Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava a l’illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. 10 El dia del Senyor, l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, 11 que deia:
—Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.
12 Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d’or 13 i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.
17 En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué:
—No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer. 18 Soc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme. 19 Escriu, doncs, el que has vist, el que ara és i el que vindrà després.
Jo 20,19-31.
19 Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
