La dona adúltera
Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:
—Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. * I tu, què hi dius?
6 Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. * Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. * 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
—Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. *
8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10Jesús es posà dret i li digué:
—Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
11 Ella va respondre:
—Ningú, Senyor.
Jesús digué:
—Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més. *
Lectura
Dn 13,41c-62
41 L’assemblea del poble se’ls va creure, com a ancians i jutges que eren, i van condemnar Susanna a mort. 42 Ella cridà amb totes les forces:
—Déu etern, que coneixes les coses amagades i ho veus tot abans que existeixi: 43 tu saps prou que m’acusen falsament. Ara hauré de morir, sense haver fet res del que aquests s’han inventat contra mi.
44 El Senyor va escoltar el clam de Susanna. 45 Quan se l’enduien per matar-la, Déu desvetllà l’esperit sant en un noi jove que es deia Daniel. 46 Ell, doncs, es va posar a cridar fort:
—Jo soc innocent de la mort d’aquesta dona!
47 Tota la gent es va girar cap a ell i li replicaren:
—Què vols dir amb això?
48 Ell, dret al mig de tothom, continuà:
—Israelites, ¿tan poc seny teniu que, sense examinar l’acusació ni comprovar si és certa, heu condemnat una dona d’Israel? 49 Torneu al lloc del judici, que el testimoni d’aquests era fals.
50 Tot el poble se’n tornà de pressa. Els altres ancians van dir a Daniel:
—Vine, seu entre nosaltres i explica’t, perquè Déu t’ha donat el seny d’un ancià.
51 Daniel els va dir:
—Separeu aquests dos ben lluny l’un de l’altre, i jo els interrogaré.
52 Un cop separats, en va cridar un i li va dir:
—Home envellit en el mal! Ara pagaràs els pecats que has anat cometent 53 amb les teves sentències injustes. Condemnaves els innocents i absolies els culpables, per més que el Senyor diu: “No condemnis a mort l’innocent o el just.” 54 Si realment vas veure aquesta dona, digues sota quin arbre els has vistos jeure junts.
Ell respongué:
—Sota un freixe.
55 Daniel va replicar:
—Has encertat la mentida que et costarà el cap. L’àngel de Déu ja ha rebut l’ordre d’esqueixar-te: et partirà pel mig.
56 Daniel el va fer retirar i manà que portessin l’altre. Li va dir:
—Fill de Canaan i no de Judà! La bellesa d’una dona t’ha seduït, el desig t’ha pervertit el cor. 57 Això fèieu amb les dones d’Israel, i elles, per por, hi consentien. Però una de Judà no ha pogut suportar la vostra infàmia. 58 Ara, doncs, digues-me sota quin arbre els has atrapat jaient junts.
Ell respongué:
—Sota una alzina.
59 Daniel va replicar:
—També tu has encertat la mentida que et costarà el cap. L’àngel de Déu s’ha alzinat contra tu espasa en mà: et partirà pel mig i us exterminarà d’una vegada!
60 Llavors tota l’assemblea va cridar, i beneïen Déu, que salva els qui esperen en ell. 61 Després es van girar contra els dos ancians que Daniel, amb les seves pròpies paraules, havia deixat convictes de fals testimoni. Els van fer el mateix que ells havien maquinat contra el proïsme, 62 tal com mana la Llei de Moisès, i els van executar. Aquell dia una vida innocent es va salvar.
Salm
Salm 23,1-6.
1 El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
2 Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
3 i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom.
4 Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Perquè tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
5 Davant meu pares taula tu mateix,
i els adversaris ho veuen;
m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
Text de la Bíblia Catalana, traducció Interconfessional (BCI)
