Celebrem avui:
- Sant Onofre el Gran. Procedent d’Hongria, seguint l’exemple del profeta Elies, de sant Joan Baptista i d’altres, Onofre va fer-se ermità a la Tebaida – Egipte -. Sant Pafnuci va ser deixeble seu i ens ha deixat escrita la vida del seu mestre. Era fill d’un príncep persa i va viure durant un temps en una comunitat monàstica. Posteriorment, es retirà al desert on, durant seixanta anys, sant Onofre va viure austerament, fent penitència, alimentant-se únicament de vegetals i anant sempre despullat del tot, fet força usual entre sants ermitans de zones caloroses. La força del seu despreniment s’arrelava en l’Eucaristia. Morí a començament del s. V i el sepultà el mateix sant Pafnuci. És molt venerat pels cristians orientals i els creuats van exportar la seva devoció a occident difonent una versió occidentalitzada de la seva vida. El seu nom sembla d’arrel germànica i significaria “portador de pau”. El tenen per patró els naturistes i els teixidors. A sant Ignasi de Loiola li captivà l’austeritat i l’esperit de penitència d’aquest eremita. En els gravats populars i les taules gòtiques de Pere Serra (predel·la a la catedral de Barcelona – final s. XIV), Bernat Martorell (retaule de Sant Pere de Púbol – 1437), els Solà (retaule de Sant Bartomeu de Cruïlles), Pere Vallbernat, Valentí Montoliu i en les teles barroques de José Ribera, Francisco Collantes i altres, es representa despullat, molt pelut i en actitud de pregària.
- Sant Joan de Sahagún, ermità agustí que morí el 1479 a Salamanca d’on és el patró.
- Els 108 beats màrtirs de Polònia, víctimes de la persecució nazi (anys 40 del s. XX).
