Bon dia, avui es veneren:
Sant Celestí V (o sant Pere Celestí). Nascut el 1215 a Isernia (Abruzzos), la recerca de la senzillesa i de la solitud l’empenyé a la muntanya del Morrone on un estol de deixebles trobaren en ell un pare i un mestre i farien perviure el seu carisma com a celestins. Tenia 79 anys quan, en un moment de crisi i de recerca eclesial, una sorprenent decisió del conclave l’elegí papa. Nicolau IV havia mort feia ja dos anys i els cardenals no es posaren d’acord per elegir ningú més que no fos ell. L’elecció trasbalsà el pobre ermità que es veié obligat a acceptar-ho elegint el nom de Celestí V. Passats cinc mesos, adonant-se que aquell no era el seu lloc, renuncià. L’influiria el cardenal Gaetani que el succeí amb el nom de Bonifaci VIII. Pere Celestí es retirà de nou a la muntanya si bé Bonifaci VIII, absurdament atemorit d’alguna intriga, el feu confinar. Morí a Rocca di Funore el 1296. Amb un breu pontificat, Celestí V deixà un missatge clar: el papat i qualsevol càrrec és transitori, renunciable i condicionat per intrigues de tota mena. En la més autèntica solitud i senzillesa, morí el 19 de maig de 1296. La corona francesa veié en ell un aval dels seus interessos i, el 1313, Climent V el canonitzà a Avinyó. Benet XVI, en recolliria el testimoni. L’invoquen orgueners i enquadernadors.
Sant Francesc Coll i Guitart. El 1812, nasqué a Gombreny formant part d’una família de dotze germans. Als sis anys fou confirmat i, als dotze, rebé la primera comunió. Inicià els estudis al convent de Sant Domènec de Girona i els acabà al seminari de Vic, fou ordenat a Solsona el 1836 i cantà missa a la capella de Sant Jordi de Puigseslloses, on també hi cantaria missa Mn. Jacint Verdaguer. El seu ministeri l’exercí a Artès i a Moià. Posteriorment es dedicà a predicar l’Evangeli a moltes parròquies de Catalunya fins a ser considerat “missioner apostòlic”. Els itineraris pel país el portaren a descobrir l’abandó de les noies i, amb l’ajut de set voluntàries, el 1856 fundà la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata que es difongué arreu. Sense deixar d’anunciar la Paraula de Déu i de consolidar la seva obra al servei de l’educació i la formació de la joventut, morí a Vic el 2 d’abril del 1875.
Sant Iu (o Ivó) Hélory, capellà i advocat, (+ Kermartin, 1303), patró de Bretanya.
Beat Joan de Sant Sant Domènec Martínez, prevere dominic i màrtir, a Suzuta – Japó, el 1619.
Beat Pere Wright, prevere jesuïta i màrtir a Anglaterra, el 1651.
Beat Joan Baptista Xavier Loir, prevere caputxí i màrtir víctima de la Revolució Francesa, el 1794.
Beat Josep Czempiel, prevere i màrtir al camp de concentració de Dachau – Baviera, el 1942, víctima del nazisme.
