L’evangelització, la cultura, la pastoral i el foment de la participació de la societat civil en els diferents esdeveniments. Aquests seran els principals eixos de la commemoració del Mil·lenari de Montserrat, segons ha avançat el P. Manel Gasch, abat del monestir, en una entrevista al programa Temps d’Església, l’espai audiovisual diocesà produït per l’Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona.
En una conversa que ha tingut lloc aprofitant la seva visita a Girona per dirigir el recés de Quaresma per a preveres i diaques de la diòcesi, Gasch ha assegurat que “la gent està responent molt bé” a la crida i que l’esdeveniment, que arrencarà formalment el pròxim mes de setembre i es perllongarà durant 15 mesos amb nombrosos actes coordinats des de la comunitat benedictina, “serà com una ‘festa major de Catalunya'”.
“Visc amb molta exigència el fet de ser abat, i encara més el fet de ser ‘l’Abat del mil·lenari'”, ha confessat Gasch, que va ser nomenat en el càrrec el setembre de 2021 en substitució del P. Josep Maria Soler. “El mil·lenari és una fita important —ha afegit—, poques institucions fan mil anys amb aquesta estabilitat: són mil anys en el mateix lloc, a dalt d’aquella roca, i són mil anys amb la continuïtat humana d’una comunitat que, malgrat els dos exilis, no s’ha trencat mai. Penso que això té un valor de tradició molt bonic”.
El P. Manel Gasch també ha expressat la intenció, per part del monestir d’encarar aquesta commemoració “d’una manera benedictina i de certa austeritat”. “Intentarem fer que les coses que es projectin siguin duradores, que el mil·lenari lligui d’alguna manera el futur de Montserrat”, ha assegurat el religiós, que en aquesta celebració tan significativa intentarà “coordinar esforços”, en estreta col·laboració amb el P. Bernat Juliol, prior, director de comunicació del monestir i comissari del mil·lenari.
Un punt d’identitat contínua
Preguntat per l’aportació de Montserrat a la societat catalana, Gasch ha remarcat que el monestir dona “un cert punt d’identitat contínua” pel fet que allà es troba la patrona de les diòcesis i de Catalunya i que és un lloc on esperen que “tothom s’hi senti acollit”. “En l’ADN del monjo de Montserrat hi ha l’acolliment”, ha subratllat l’abat.
“Des del punt de vista litúrgic i cultural —ha continuat—, estem al servei de l’Església, oferim la nostra pregària, ens segueix molta gent; i a través de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat hem nodrit la societat de cultura i música, una aportació històrica que volem continuar fent, sempre en comunió amb les diòcesis i els bisbes”.
