L’Arxidiòcesi de Barcelona va fer públic, aquest dilluns 28 de juliol, el nomenament de quatre nous canonges per al Capítol de la Catedral de Barcelona. Es tracta dels preveres Gabriel Carrió, Emili Gil, Juan Ramón La Parra i Josep Teixidó.
Amb aquestes incorporacions, el Capítol catedralici passa a estar format per tretze membres, tots ells sacerdots designats per l’arquebisbe Omella. La seva missió és garantir el bon funcionament de la vida litúrgica, pastoral i caritativa de la Catedral, així com la seva gestió interna i patrimonial.
El Capítol és un òrgan col·legiat essencial en la vida de les catedrals, i té com a finalitat vetllar per la dignitat del culte i la conservació d’un dels principals temples de referència de la diòcesi. A Barcelona, aquest òrgan històric continua exercint el seu paper amb fidelitat i continuïtat des de fa més de mil anys.
Un òrgan mil·lenari al servei de la Catedral de Barcelona
Tal com recorda la Catedral de Barcelona, aquest Capítol apareix documentat per primera vegada l’any 878. Des d’aleshores, ha mantingut de manera ininterrompuda la seva tasca, adaptant-se a cada època i oferint un servei constant a la comunitat cristiana a la ciutat comtal.
Des de l’abril del 2023, el degà del Capítol és Santiago Bueno, qui també assumeix el càrrec de prefecte de música. El conjunt dels membres actuals del Capítol i les seves responsabilitats específiques són les següents: Santiago Bueno, degà i prefecte de música; Josep M. Turull, administrador de culte i fàbrica; Josep Vives, arxiprest i prefecte de litúrgia; Robert Baró, conservador del patrimoni i arxiver; Alfred Sabaté, responsable del Fons de Caritat; Miquel Ramon, secretari del Capítol; Joan Rodríguez Gómez, penitencier; Felip-Juli Rodríguez Pinel, administrador capitular i de fundacions; A aquest grup s’hi afegeixen ara els quatre nous canonges, amb la voluntat d’enfortir la vida espiritual i institucional de la Catedral.
Cal recordar que, per tradició, els Comtes de Barcelona tenen també el dret de formar part del Capítol com a canonges honorífics, si prenen possessió del càrrec mitjançant el jurament de les constitucions de la Catedral. Aquesta figura, d’origen medieval, expressa la vinculació històrica entre el poder civil i l’Església barcelonina.
