“Aquí em va casar el rector de Collbató fa 45 anys”, diu la Júlia Casanovas, masovera del Mas de Can Palomas d’Esparreguera, mentre obre les portes de l’ermita de Santa Margarida del Cairat, que en una estona acollirà la missa d’inici del 25è pelegrinatge de Montserrat a Núria.
Són gairebé les 9 del matí del primer dia d’agost. A la petita esplanada davant aquesta capella preromànica del segle IV es troba Josep Teruel i la seva dona, Mercè Rigol, membres d’Amics del Campanar de Santa Eulàlia. Porten les tres campanes que repicaran abans, durant i després de l’eucaristia, que serà oficiada pel rector del santuari de Núria, Joan Perera.
En pocs minuts arriben la majoria dels pelegrins i acompanyants, encapçalats per David Aguilà, president des de fa dos anys de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, entitat impulsora del pelegrinatge. “Aquesta ermita és un referent espiritual per a mi”, explica Aguilà, qui durant els pròxims 9 dies apartarà la seva feina d’agent pastoral d’exèquies a l’arquebisbat de Barcelona per acompanyar els disset pelegrins que es desplaçaran a peu entre aquests dos santuaris marians de referència a Catalunya.
La ruta tindrà com a primera parada Montserrat, on s’accedeix a través d’un corriol que surt a tocar de l’ermita, i passarà per llocs com la Cova de Sant Ignasi, a Manresa; la casa natal de sant Antoni Maria Claret, a Sallent. També travessarà llocs com Santa Maria de Merlès, Puig-reig i Puigcercós, on els pelegrins s’allotjaran en albergs i refugis de muntanya, fins a arribar a Campdevànol, Planoles i finalment a Núria.
El camí dels “cinc sentits”
“És un itinerari preciós, gairebé no toques l’asfalt”, diu Carlos Baijet, expresident de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria i fundador i organitzador de la ruta durant 23 anys. Tot i que en aquesta ocasió no camina per limitacions de les cames, Baijet vol acomiadar els pelegrins personalment abans que emprenguin la marxa.
Baijet, que porta a les mans el barret de la primera edició del pelegrinatge, assegura que no es tracta d’una excursió. “És una experiència vital en la qual pots abocar els cinc sentits”, relata. “El camí —continua— és com una forma de viure la vida: sempre endavant, encara que t’aturis i miris enrere de tant en tant, has de continuar avançant. I ho fas en companyonia, amb la gent, sentint que no estàs sol, perquè aquí tothom s’ajuda mútuament”.
Mentre Carlos Baijet parla, s’hi acosta a saludar Marta Gallardo, de Barcelona, que participa per primer cop en el pelegrinatge encoratjada pel seu home. “M’ha dit que és una experiència única. Jo m’ho prenc com un camí de llum i esperança que tant de bo desperti alguna cosa nova en mi”, explica la dona, que serà una de les persones encarregades de l’administració i el proveïment d’aliments i avituallament al grup.
La plantada del roure i el vermut
Cap a les 10:30 h, després de la missa, el sol comença a escalfar de valent en aquesta ruralia del Baix Llobregat. El següent que toca fer és plantar un roure a l’esplanada, al costat de les oliveres i les alzines. “Que el creixement d’aquest roure acompanyi també el nostre creixement espiritual”, diu el capellà Joan Parera en el moment de beneir l’arbre, plantat per alguns Agents de Defensa Forestal (ADF) amb l’ajuda de l’incombustible David Aguilà.
Un aperitiu amenitzat amb vi de Can Paloma i un bonic repicar de campanes marca els darrers compassos de la cerimònia abans que els pelegrins comencin a posar-se en marxa. Els esperen vuit dies de fe, territori, patrimoni, natura i espiritualitat, fins que arribin a Núria, on seran rebuts pel bisbe Josep-Lluis Serrano Pentinat.
La colla es mobilitza. Júlia Casanovas, la masovera, que ha sigut una de les primeres persones a arribar, serà de les últimes a marxar. Abans, però, se cerciora que les pedres que envolten el roure acabat de plantar estan ben fixades. “Quan va complir 40 anys de casada, vaig fer plantar dues oliveres”, explica. A partir d’ara haurà d’ocupar-se de regar aquest nou arbre fins que arreli amb força en aquesta terra de fe i camins compartits.
