Avui, com cada 5 de març, el món commemora el Dia Internacional per a Conscienciar sobre el Desarmament i la No Proliferació. L’efemèride arriba en un moment en què, amb nombrosos conflictes en actiu arreu del món, les grans potències mundials productores d’armes malden per proporcionar material bèl·lic a gran escala a països i governants que aposten per les guerres com a únic mitjà apte per rescabalar el dret violat. No obstant això, nombroses organitzacions i activistes per la pau continuen defensant el desarmament amb arguments ètics i morals irrefutables. Una d’aquestes persones és Tica Font, fundadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i referent del pacifisme eureopeu a Catalunya.
Avui, mentre es commemora el Dia Internacional per a Conscienciar sobre el Desarmament i la No Proliferació, les grans potències mundials s’estan rearmant a marxes forçades. Per què?
Aquest rearmament s’ha d’entendre des del context de la dissuasió militar, que consisteix en adquirir moltes armes i de gran capacitat destructiva perquè el teu enemic o adversari pensi que tens suficient capacitat militar per a destruir-lo. La dissuasió acaba comportant una cursa d’armaments, sempre has de comprar més armes, cada cop amb més potència destructiva, per superar la capacitat del teu enemic. Davant la dissuasió, el pacifisme proposa el desarmament: si les armes són la base de la dissuasió, són part principal del problema. Per això, el millor que podem fer és eliminar-les. Els arguments per defensar el desarmament no només són de caràcter ètic o moral, també hi ha raons econòmiques, ja que els recursos que es destinen a les armes podrien servir per a millorar considerablement la vida de les persones.
El papa Francesc ha dit reiteradament, i diumenge passat ho va tornar a repetir, que “el desarmament és un deure moral” per a la comunitat internacional. Creu que la seva veu s’escolta, entre els “senyors de la guerra”?
Malauradament, el Papa no és gaire escoltat, ni tan sols per molta gent creient, ja hem vist que alguns capellans preguen per la seva mort. No obstant això, ell i líders d’altres temps com M. Luther King ens recorden la necessitat de creure amb fermesa el manament de Crist que diu “estima als teus enemics”, que és el manament més difícil de complir. L’amor és la forma més potent d’energia humana i té poder transformador, tant personalment com socialment. És manament d’acció, requereix un compromís positiu, d’actuar, de resistir al mal i treballar per la justícia.
Darrerament, els mitjans de comunicació mostren les paraules dels líders polítics dels països de l’OTAN atemorits davant el fet que Rússia els ataqui. Aquest temor, està fonamentat?
Tant si aquesta amenaça és real com si no, cada dia ens llencen el missatge que és necessari preparar-se per una possible guerra amb Rússia. El problema és que, un cop hem acceptat d’aquest temor, comença la roda de justificacions per dir cal més diners per Defensa, més diners per comprar armes, per diners per Investigació i desenvolupament en noves tecnologies armamentístiques.
Què han suposat, pel món, des del punt de vista armamentístic, aquests dos anys de conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna?
Amb aquesta guerra s’ha iniciat una nova era de competició per l’hegemonia mundial entre els Estats Units i la Xina en tres fronts: econòmic, tecnològic i militar. En aquest nou escenari, les potències mundials es preparen per competir entre elles, sent la guerra un escenari més. Per tant, es preparen per a la guerra, malgrat que en els darrers 30 anys semblava que la guerra havien de desaparèixer del projecte de construcció europeu. Fins i tot, els pressupostos de la UE no tenien capítol de Defensa. Però això ja s’ha acabat.
Un mantra molt estès en la nostra societat és que el domini tecnològic suposa i suposarà tenir hegemonia econòmica i política. D’aquí que les polítiques actuals suposen una cursa tecnològica, que la Xina no esdevingui la primera potencia tecnològica del món. Aquesta cursa tecnològica també té el seu vessant militar; amb la intel·ligència artificial estem iniciant una nova era de desenvolupament de nous sistemes d’armes.
Els bombardejos incessants a Gaza durant els darrers 150 dies estan sent, a banda d’una massacre a gran escala, un camp de proves de nous armaments?
Ucraïna i Gaza són dos grans laboratoris on s’estan provant nous dissenys d’armes autònomes letals. Armes que fins ara eren prototips i la guerra permet utilitzar-los en combat real. Les empreses fabricans poden vendre-les certificant que han estat provades en combat i, així, millorar les vendes.
Últimament, s’ha parlat, sobretot a Gaza, del sistema anomenat Evangeli. En què consisteix, aquesta nova eina emprada per matar?
Habsora o Evangeli és un sistema d’armes construït, per una part, per una base de dades nodrida amb informacions de tota mena sobre els palestins obtingudes a partir dels drons i de les càmeres dels “checkpoint”, del ciberespionatge, de l’escolta de trucades telefòniques, de les anàlisis de les xarxes socials. Amb tot això, busquen presumptes membres de Hamàs. Amb tota aquesta informació guardada en ordinadors mitjançant la intel·ligència artificial, el sistema proporciona un llistat diari de 100 objectius a abatre, que poden ser persones, edificis o vehicles.
No hi ha intervenció humana?
Els militars a càrrec del sistema han expressat que no poden revisar aquest llistat i que no tenen capacitat per comprovar si és cert o no. Tampoc no saben explicar els criteris que ha seguit la màquina per confeccionar el llistat, això com tampoc no coneixen els danys col·laterals que hi haurà en atacar aquest llistat. Els militars confien en l’anàlisi matemàtica de la màquina i si hi ha errors, la culpa és de la màquina i no d’ells. En definitiva, el sistema confecciona el llistat dels atacs del dia, amb la creença que atacaran membres de Hamàs. Saben que poden morir persones innocents que estaven en el mateix edifici, però no saben quantes.
I així, el comptador de persones assassinades a Gaza ja supera les 30.000 víctimes, a les quals cal sumar desenes de milers de ferits més, entre ells, moltíssims infants.
En efecte. No voldria ser la mare d’un jove a qui li expliquen que un ordinador ha caracteritzat al seu fill com militant de Hamàs i que han seguit la recomanació de l’ordinador per bombardejar l’espai on era. La decisió de qui ha de viure o morir no pot deixar-se en mans d’un algoritme. Sempre han de ser humans els que decideixin sobre la vida o la mort. Tenim imperatiu moral, ètic i de dignitat humana de demanar que la intel·ligència artificial ha de quedar al marge de l’ús militar.
