Aquest diumenge, a l’evangeli de Lluc (10 8, 15), se’ns presenta Jesús acollit a la llar de les germanes Marta i Maria: l’hospitalitat de totes dues expressen afecte i l’acolliment que no seria efectiu sense una de les dues. Atendre el Senyor vol dir escoltar i fer nostra la seva paraula, però també servir-lo en aquells que hi ha al nostre entorn.
Celebrem avui:
- El sant profeta bíblic Elies. Com narra el primer llibre dels Reis, aquest profeta, del 860 al 850 abans de Crist, va enfrontar-se a l’indiferentisme del rei Ajab i al culte a Baal promogut per la reina Jezabel. Així, aquest tesbita reivindicava Yahweh, l’alliberador dels pobres, enfront de la divinitat oficial, personificació dels interessos globalitzadors del poder esclavitzador. La justa reivindicació a favor de Nabot, l’hospitalitat recopensada de la viuda de Sarepta, el retrobament amb Déu alliberador en l’aspresa de l’Horeb, mostren l’estil del Déu d’Israel que es revela tant en la frescor de l’aire suau com -dalt del Carmel- en el torb que abrasà els interessos opressors de la religió oficial. Model i mestre de profetes, es considera la prefiguració de Joan Baptista i té especial veneració a Orient. La seva assumpció al cel, endut per un carro de foc, és comú a la iconografia funerària antiga. Les diverses famílies carmelitanes el tenen per mestre i predecessor. Per l’episodi relacionat amb Nabot, és invocat contra els injustos desnonaments.
- Santa Margarida d’Antioquia, verge i màrtir. Aquesta santa Evoca la perla de gran preu trobada pel mercader de l’Evangeli, la senzillesa de les flors dels camps, la brillantor del sol canicular… (i la lluna, que es diu que en porta el nom). Hi ha qui diu que és la versió cristianitzada de Venus o Juno. L’únic de cert és que era una noia d’Antioquia que morí màrtir a començament del s. IV. Per tal de remarcar la grandesa del seu humil testimoni es va voler ornamentar amb les llegendes populars, com la que es diu que emergí de la panxa del drac que se l’havia cruspit esventrant-lo obrin-lo amb una creu. És invocada per les parteres i demanant-li protecció contra de les malalties de transmissió sexual. Va ser molt venerada a l’Edat Mitjana formant part del grup dels catorze sants auxiliadors i, a Orient, la veneren com la Megalomàrtir. I, per Santa Margarida, l’avellana és mitja i la garrofa tenyida.
- Sant Apol·linar, bisbe i màrtir. Amb la típica voluntat de vincular la seu de Ravenna amb els apòstols, d’on fou el primer bisbe, alguns escrits afirmen que procedia de la comunitat d’Antioquia i allà hauria estat deixeble de sant Pere. Fou expulsat diverses vegades de la ciutat i finalment apedregat, morint com a màrtir (s. II). Així com el seu mateix nom és evocador de bellesa apol·línia, el conjunt de mosaics de la basílica que té dedicada a Ravenna perpetua l’encís del missatge evangèlic i la sublimitat del martiri cristià. És invocat contra els càlculs, la gota i l’epilèpsia.
- Les santes màrtirs Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-in, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im i sant Joan Baptista Yi Kwang-nyol, també màrtir, a Seul / Corea, el 1839.
- Sant Josep Maria Díaz Sanjurjo, bisbe dominic i màrtir, a Nam Dinh / Tonkin, el 1857.
- Els sants màrtirs Lleó Ignasi Mangin i Pau Denn, preveres de la Companyia de Jesús, i Maria Zhou Wuzhi, a Zhoujiahe / Xina, el 1900.
- Sant Pere Zhou Rixin, jove de 19 anys i màrtir, a Lujiazhuang / Xina, el 1900.
- Santa Maria Fu Guilin, màrtir, a Daliucum / Xina, el 1900.
- Les santes màrtirs Maria Zhao Guozhi, mestra i catequista, i les seves filles Rosa i Maria Zhao, el 1900, a Wuqiao Zhaojia / Xina.
- Sant Xi Guizi, jove de 18 anys, catecumen i màrtir, a Dechao / Xina, el 1900.
- Les beates màrtirs Rita Pujalte Sánchez i Francesca Aldea Araujo, verges i religioses de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cor de Jesús, a Madrid, el 1936, víctimes de la Guerra Civil
Avui és l’aniversari de la mort del papa Lleó XIII (+ 1903).