Aquest cap de setmana arrenca la 22a edició de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, amb els objectius de posar en relleu l’espiritualitat a través del setè art, fer visible la diversitat religiosa i contribuir al diàleg i la cohesió social. Enguany la Filmoteca de Catalunya se suma al certamen per vuitè any consecutiu amb una retrospectiva especial dedicada a Andrei Tarkovski (1932-1986), un dels grans poetes del cinema.
“Tarkovski només va rodar 7 films al llarg de la seva vida, però és sense dubte un dels cineastes més reconeguts i influents de la història”, assegura Pablo La Parra Pérez, director de la Filmoteca. Amb títols com Andrei Rublev i Nostalghia, l’obra del realitzador rus es pot visionar fins al 30 de novembre, amb presentació inclosa, en les diferents sales d’aquest ens públic que treballa per preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica.
Què aporta el cinema d’Andrei Tarkovski que justifiqui la inclusió de la seva obra en aquesta nova edició de la Mostra de Cinema Espiritual?
Tarkovski reflexiona sobre l’existència humana amb una profunditat incomparable en tota la història del cinema. En la seva obra hi ha una forta influència del cristianisme ortodox rus, concretament en la relació amb la imatge i què representen les icones, tema present en una de les seves pel·lícules més emblemàtiques, Andrei Roublev. Tanmateix, l’espiritualitat tarkovskiana és sobretot sincrètica i ecumènica. Inclou elements del misticisme cristià, del taoisme, del budisme zen, del paganisme i de la filosofia existencialista. És un cinema que planteja constantment interrogants sobre la vida espiritual de les persones.
Amb el seu primer film, La infància d’Ivan, Tarkovski mostra la barbàrie del nazisme i ell, personalment, també va patir la repressió soviètica. En quina mesura és present el factor denúncia en la seva obra?
La denúncia és un element important del cinema de Tarkovski, tot i que ell no opera des d’aquesta lògica. Les seves pel·lícules no transmeten un missatge propagandístic, ni prenen una posició clara sobre els conflictes polítics en un senti lineal. La seva proposta és oberta i crea espais en què l’espectador pot projectar les seves inquietuds més íntimes. Ara bé, tota la seva obra està travessada per temes que, malauradament, són vigents. Tarkovski situa personatges molt humans al centre, interpel·la sobre la responsabilitat moral de l’individu contra sistemes violents i opressius i reflexiona sobre la terrible violència del seu temps, particularment la que va afectar els infants. En aquest sentit, té una vigència atemporal que connecta amb l’espectador actual.
Tarkovski defineix el seu cinema com una cosa que “esculpeix en el temps i converteix la pantalla en un focus d’energia moral purificadora”. Això és una aspiració sublim.
En efecte, ell considera que el cinema, i l’art en general, ha de ser transformador. Això està magistralment materialitzat en totes les seves obres. Mai no surts d’una pel·lícula de Tarkovski igual com hi has entrat. Et transforma.
I com ho aconsegueix?
Amb un domini magistral de la tècnica cinematogràfica. Per això és important subratllar que només podem gaudir veritablement de Tarkovski en una sala de cinema. Fa servir plans llargs, moviments de càmera subtils, imperceptibles, que fan del pas del temps de la llum, de la representació dels elements de la natura i, particularment, de l’aigua, motors de poesia visual. Passar unes hores dins d’un film de Tarkovski és una experiència incomparable, per això creiem que una retrospectiva tan exhaustiva com la que hem preparat aquest any des de la Filmoteca és una oportunitat única per connectar amb aquest univers.
La 22a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya inclou 106 projeccions, 61 entitats i 92 presentadors previstos en 37 municipis. El certamen aplega entitats grans com la Filmoteca de Catalunya i moltes altres, més petites, que fan arribar la proposta a molts punts del territori català. Des d’aquest punt de vista, creu que el cinema pot ser una bona eina per generar cohesió social?
Absolutament, la Mostra de Cinema Espiritualitat és una proposta descentralitzada i que para molta atenció a les associacions petites i de proximitat. Des de la Filmoteca ens sentim molt satisfets de poder-hi contribuir aportant aquesta retrospectiva sòlida d’un cineasta referent i integrada en aquest programa amb la qualitat màxima de projecció que ofereixen les nostres sales.
