El pròxim dissabte 15 de novembre a les 12 h, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’escriptor i filòsof Jordi Corominas presentarà el seu nou llibre, titulat Cartografia de l’Esperança, que ha coescrit amb el doctor en Filosofia Joan Albert Vicens. La publicació, de 354 pàgines, ha sortit editada per l’Editorial Claret dins la col·lecció “Qüestions Latents”.
L’acte, organitzat per l’Associació Cultural Far, inclourà una presentació a càrrec de Corominas, en què explorarà les motivacions que han impulsat aquesta obra, així com la manera en què s’ha estructurat la reflexió conjunta amb Vicens.
Sobre el llibre
Cartografia de l’Esperança aborda una de les qüestions més rellevants de la nostra època: la pèrdua de l’esperança —tant a nivell individual com col·lectiu— en un context marcat per la incertesa i l’angoixa social. Segons la sinopsi, quan la humanitat perd l’esperança “semblaria que l’horitzó s’enfosqueix i la nau de la humanitat va a la deriva”. El llibre proposa cartografiar aquelles esperances humanes —i també les seves ombres— amb la voluntat de no deixar-se arrossegar pel corrent i poder “anar a bon port“.

Els autors plantegen una mirada crítica de la condició humana contemporània, reflexionant sobre com la confiança —entesa com a força transformadora— pot emergir davant del pessimisme imperant. A través d’un estil accessible, el llibre combina recursos filosòfics, testimonis vitals i compromisos ètics, amb la finalitat d’arribar tant a lectors especialitzats com al públic general.
Durant la presentació, Corominas exposarà com l’esperança juga un paper essencial en la recerca de sentit vital enmig del món d’avui, i convidarà el públic a plantejar-se preguntes sobre les esperances col·lectives en àmbits com el social, polític, tecnològic o econòmic: Aquestes esperances ens allunyen del que és essencial? Seran capaces d’emergir nous camins perquè el futur sigui més humà?
En el fons, Cartografia de l’Esperança es presenta com una orientació —una mena de mapa— per a temps d’incertesa: una crida a recuperar la capacitat de creure en el que pot venir demà i a debatre quins camins possibles hi ha perquè aquest futur sigui més humà.




