Jaume Angelats: “El cristianisme no és intimista, sinó que convida a la relació i la solidaritat”

jordpacheco
Jaume Angelats, des del balcó de la rectoria de Cadaqués. | Foto: 'Flama'

A finals de 2019 va aparèixer a la Xina un nou i agressiu virus que va provocar una crisi social i sanitària sense precedents. En poques setmanes, milions de persones van emmalaltir o van perdre la vida, i el món sencer es va paralitzar, posant a prova la resistència d’institucions i empreses de tota mena. En aquell context, a Catalunya, la Fundació Joan Maragall va viure moments d’incertesa en què fins i tot es va veure perillar la seva continuïtat. Avui, cinc anys després, aquesta entitat creada l’any 1989 per l’Arquebisbat de Barcelona celebra el seu 35è aniversari apostant decididament per la renovació i el futur.

Ho fa sota la presidència del capellà i teòleg Jaume Angelats, que va assumir el càrrec el 2023 en substitució del físic i poeta David Jou. Nascut a Banyoles el 1953, Angelats ha dedicat la seva trajectòria pastoral al Bisbat de Girona, on també participa en el grup Vivarium Gerisena, que segueix el pensament del pensador català Raimon Panikkar. Actualment, és rector de la parròquia de Cadaqués i administrador de les de la Selva de Mar i Port de la Selva, localitats situades en un marc natural únic que combina la bellesa dels Pirineus i del Mediterrani. Tot i això, tres dies a la setmana es desplaça a Barcelona per impartir docència a l’Ateneu Sant Pacià i col·laborar amb la Fundació Joan Maragall, definida com “un lloc de trobada entre cristianisme i cultura contemporània”.

Com va viure l’acte commemoratiu dels trenta-cinc anys de la Fundació Joan Maragall el passat 13 de gener a l’Ateneu Barcelonès?

Amb joia i amb agraïment a l’Ateneu Barcelonès per haver posat totes les facilitats per celebrar allà la trobada, que va estar en sintonia amb la sensibilitat i amb els objectius de la fundació de fomentar el diàleg, entre fe i cultura. Va ser un dia de commemoració però també d’inici d’una nova etapa, perquè la generació de persones que van posar en marxa l’entitat ara fa trenta-cinc anys va deixant pas a una de nova. També podem dir que es va renovant el públic que acull la nostra proposta. 

Taula rodona de l’acte de celebració dels 35 anys de la Fundació Joan Maragall a l’Ateneu. | FJM

El fet que la celebració fos en un lloc tan emblemàtic, certifica d’alguna manera la feina feta per la fundació al llarg de tots aquests anys?

Sense dubte. I sobretot des del punt de vista que l’Ateneu Barcelonès, més que un espai eclesial, és una àgora pública. Cal dir també que, des de fa un any i mig, la seu de la fundació es troba al Palau de la Balmesiana, un lloc emblemàtic per a la cultura religiosa sorgit de la tradició de Torres i Bages i del foment de pietat catalana. La proximitat entre l’Ateneu i la Balmesiana ha facilitat aquest apropament.

Va assumir la presidència de la Fundació Joan Maragall el novembre de 2023. Va ser un relleu natural tenint en compte que vostè ja formava part del patronat des de feia 10 anys. Com ha viscut aquesta transició i què és el més rellevant de presidir una entitat com aquesta?

Vaig acceptar per responsabilitat i d’acord amb el Bisbat de Girona. Formar part del patronat de la fundació va suposar un gran enriquiment personal. I ara, ser-ne president, suposa un honor. Durant la pandèmia vam passar per un període crític que ens va obligar a suspendre la majoria de les nostres propostes públiques, que van des de conferències, taules rodones, seminaris fins a tallers de lectura, entre altres. S’ha de dir que l’aleshores president, David Jou, va exercir la presidència en aquesta etapa tan crítica amb una gran capacitat i dignitat. 

Després del canvi de seu va arribar la renovació del patronat. Què en destacaria, de la composició actual?

En efecte, el patronat s’ha renovat amb la incorporació de gent jove i de diferents àmbits, de manera que els membres actuals són d’arreu del territori de parla catalana. Aquesta factor reflecteix la voluntat de la fundació d’intensificar la seva incidència més enllà de l’Arquebisbat de Barcelona.

En el seu discurs el dia de la commemoració a l’Ateneu Barcelonès va citar la butlla del Jubileu del papa Francesc per dir que cal “posar atenció a tot allò de bo que hi ha al món i proposar el diàleg amb les millors i més genuïnes intuïcions del cristianisme”. Quines creu que són aquestes intuïcions? 

El cristianisme parteix del reconeixement del misteri de la vida, de la dimensió transcendent i de la interlocució amb el que gosem anomenar Déu. També subratlla la importància de la relació amb els altres, amb respecte, fraternitat i comunió. La interlocució divina es fa plena amb l’encarnació de Jesús, que ens proposa una vida marcada per la relació amb els altres. En aquest sentit, el cristianisme no és intimista ni individualista, sinó que convida a la solidaritat i la llibertat.

Què ens diu avui en dia la figura de qui dona nom a la fundació: Joan Maragall.

Joan Maragall és un símbol de la sensibilitat de la fundació. Va aprofundir en les intuïcions cristianes profundes amb obres com el Cant Espiritual, on expressa admiració pel món creat i reconeixement de Déu. També va dialogar amb la cultura moderna del seu temps, establint ponts amb pensadors com Nietzsche i Hölderlin. Després de la Setmana Tràgica, el seu article ‘L’Església cremada’, mostrava la seva esperança en el renaixement d’una Església més autèntica des de les cendres.

En un món marcat per les guerres, les injustícies i la pobresa, quin ha de ser el paper de la cultura? 

La cultura posa en valor la dimensió humana de la paraula, ja que és expressió, comunicació i diàleg. Allà on no hi ha paraula, es genera violència. Per això, cal defensar la cultura com a eina d’humanització i d’esperit crític. En el món actual es tendeix a desvaloritzar el llenguatge; la cultura, en canvi, ens ajuda a reconèixer-nos i a dialogar per evitar la incomunicació i l’agressivitat.

Quins són en aquests moments els principals reptes de la Fundació Joan Maragall?

Ens trobem en un moment de noves oportunitats, ja que hi ha interès creixent per part de molta gent per redescobrir o aprofundir en el llegat cultural cristià. Diria que hem superat el sentiment de rebuig que hi havia fa vint anys en relació amb l’Església, que s’associava encara amb la dictadura. Però ja fa cinquanta anys de l’acabament del franquisme i ara les noves generacions ja no tenen aquests prejudicis. La Fundació Joan Maragall té el repte d’aprofitar l’obertura d’aquells que intenten trobar respostes a inquietuds existencials i no tenen elements per fer-ho. Per tant, és un bon moment per establir vincles amb aquesta sensibilitat emergent.

“La Fundació Joan Maragall té el repte d’aprofitar l’obertura d’aquells que busquen respostes a inquietuds existencials”, assegura Jaume Angelats. | Foto: ‘Flama’

Com creu que es pot transmetre la cultura tradicional catalana d’arrel cristiana a la gent vinguda d’altres països que s’instal·la a Catalunya?

La transmissió de la cultura comença per viure-la amb naturalitat i sense complexos. A Catalunya tenim una tradició d’obertura que hem de mantenir, acollint les persones nouvingudes i compartint amb elles els valors i símbols de la nostra cultura.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia