1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, 2 us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. 3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres.
Salm 131,1-3.
1 Senyor, el meu cor no és ambiciós
ni són altius els meus ulls;
no vaig darrere de grandeses
ni de coses massa altes per a mi.
2 Em mantinc en pau,
tinc l’ànima serena;
com un infant a la falda de la mare,
com un petit infant se sent la meva ànima.
3 Israel, espera en el Senyor
ara i per tots els segles.
Lc 14,12-14.
12 Després digué al qui l’havia convidat:
—Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
