Liderar no és imposar, és inspirar, transformar i acompanyar per a fer créixer el teu equip. Aquesta va ser una de les idees que va compartir amb el públic el passat dissabte 8 de novembre Pere Rosales, conseller delegat i fundador d’Inusual, en la segona ponència presencial de la XI Cimera Global de Lideratge (GLS, per les seves sigles en anglès), celebrada a l’auditori de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa.
En una dissertació titulada ‘Tens raons o excuses‘, l’expert català va recordar la importància de l’acció quan les excuses es disfresen de raons i va advertir que “es lidera per generar valor i impacte, no per buscar aplaudiments”. També va destacar virtuts que ha de tenir un bon líder, com l’empatia, l’adaptabilitat, el pensament crític i l’esperit de servei. “Si no lideres per servir, no serveixes per liderar”, va assegurar.
Com va descobrir vostè el seu propòsit a la vida?
A través d’una seqüència de coses que vaig poder descobrir només posteriorment, mirant enrere. Durant la meva adolescència, moltes persones em demanaven la meva opinió quan es trobaven en embolics personals o sentimentals. Allò em sobtava un mica perquè jo no anava de savi, tot i que m’agradava escoltar-les. Anys més tard, em van convidar un dia a anar a la universitat a parlar a doctorands. Els va interessar el que els vaig explicar tot i que no tenia a veure amb la seva disciplina, sinó de la importància de l’habilitat, el pensament crític i la creativitat aplicada facis el que facis. En acabat, molts d’ells em va demanar poder seguir en contacte amb mi i això em va impressionar.
Abans de fundar Inusual, va treballar molts anys en una multinacional, on va passar de ser empleat a directiu. A la feina, els companys també li demanaven consells?
També. Tot allò em va fer veure que tenia un do i que, a més, m’agradava el que feia. Per això em vaig especialitzar en el desenvolupament personal i organitzacional i, finalment, vaig fundar un projecte per acompanyar les persones en el seu procés de creixement. Durant els 3 primers anys vam ser consultors, fins que ens vam adonar que el valor que la gent apreciava no eren els nostres consells, sinó la seguretat que adquirien quan els acompanyaven en el procés. Ara faig el que faig quan ho vull fer. Vaig trigar a arribar aquell punt, no tenia prou coratge per fer el pas. Durant molt de temps, vaig tenir més excuses que raons.
En la seva ponència, ha parlat de raons i excuses. Per què ens cal donar més pes a les primeres?
Tenim dues opcions. O liderar per generar valors o limitar-nos a jugar per no perdre. Un arbre té arrels, però el seu sentit no és només mantenir-se arrelat, sinó també produir branques, fulles, fruits. Hi ha persones que tenen inflamada l’arrel, i la major part del temps juguen per no perdre. Aquestes persones tenen més excuses que raons, volen defensar allò que tenen sense estar disposades a invertir per desenvolupar idees que donin fruits.
Però també cal una mica de prudència, per mantenir el que es té, oi?
En efecte, necessitem també frens en un 30 % de les vegades; si un arbre no té arrels sòlides, caurà a la primera ventada. Però si el que volem és liderar hem de ser capaços de generar valors. Visualitzar la finalitat, el destí, el propòsit, i a partir d’aquí, destriar les raons per acabar veient la finalitat que tenim, descobrir el nostre paper a la vida i aquella cosa per la qual volem ser reconeguts. Primer es tracta de ser i, després, fer.
És el mateix liderar la família que a l’entorn laboral?
Un dels grans errors que podem cometre és pensar que liderar a la feina i liderar a casa és la mateixa cosa; i no és així per una qüestió pràctica: l’essència de l’estima és diferent en un àmbit i un altre. Pots estimar molts els altres, però no tant com la teva mateixa família, per la qual fins i tot pots donar la vida. Evidentment, això a la feina no és així i malament aniríem si ho poséssim a la mateixa alçada.
Tothom està cridat a liderar, independentment de l’àmbit en què es trobi?
Hi ha gent té una responsabilitat intrínseca que implica liderar l’activitat professional que dirigeix. Però independentment d’això, tothom té la responsabilitat ineludible de liderar la seva pròpia vida, ser-ne l’autor, com a mínim.
Com pots descobrir si ets autor de la teva vida?
Si et consideres víctima o responsable. La víctima reacciona, el responsable, actua. Qui té raons, és responsable, qui té excuses, és una víctima i se sent com a tal, per això es queixa i creu que l’entorn —el que sigui— no li ofereix el que necessita. Aquesta persona no ha madurat prou i culpa els altres del que li passa. Quan madures, tens la responsabilitat de passar de víctima a responsable.
En aquesta Cimera Global de Lideratge s’han pogut sentir, entre altres, el colpidor testimoni de John Maxwell, tot un referent per a vostè. Què li inspira d’ell?
La seva vida entregada al servei de les persones en cor i ànima i la seva tremenda capacitat de treball. Tot això ha donat grans fruits. És una persona entusiasta que encomana els altres amb la seva actitud, i té el do natural d’establir vincles amb tothom vencent qualsevol forma de prejudici.
I ho fa, a més, mogut per la fe. En el seu cas, també és així?
La fe és la meva base. Vaig néixer en una llar catòlica, però a 12 anys em vaig convertir al protestantisme per un tiet que em va convidar a anar a una església on vaig poder descobrir una comunitat de persones que es reunien cada diumenge no només per celebrar el culte, sinó per ser una gran família.
Calen cimeres com aquesta que s’organitza a l’Església Evangèlica Unida de Terrassa?
És absolutament necessari i urgent. El lideratge no és per se positiu, prova d’això són els líders actuals que tenim, que manen i influeixen en la societat, però no de la manera que més ens agradaria a la majoria de les persones. És urgent començar a parlar de bon lideratge. Nosaltres, com a empresa, estem compromesos amb això, a explicar què vol dir ser un bon líder. Això implica valors i comportaments: valor sense comportament no és res.
La ponència de Pere Rosales impartida a la Cimera Global de Lideratge es pot recuperar íntegrament en aquest enllaç.
