El monestir de Poblet es prepara per viure un dels moments més significatius de la seva història recent. El 22 de novembre, la Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet celebrarà el vuitantè aniversari de la seva fundació, una fita que arriba en un moment de renovada vitalitat. L’acte central, a les 15:45 h, serà una conferència del bisbe Octavi Vilà, antic abat de Poblet i actual bisbe de Girona, sota el títol “Vuit dècades de Germandat: memòria i futur compartit”.
Per a Enric Vendrell, president de la junta de la Germandat, la celebració simbolitza la continuïtat d’un vincle viu entre el monestir i els laics que n’han volgut compartir l’esperit. Segons ell, el bisbe Octavi “és una de les veus que pot explicar més bé les vuit dècades de la Germandat de Poblet”. No ho diu només per la seva trajectòria monàstica, sinó perquè Vilà va ser-ne membre i secretari abans d’entrar al monestir. “Ell representa aquesta doble dimensió que ens defineix: la de servei i la d’espiritualitat compartida”, afegeix.
El mateix bisbe ho expressa amb gratitud: “Soc membre de la Germandat des de 1980; ha estat per a mi durant molts anys un lligam amb la comunitat i després un camí cap a la meva entrada al monestir. Per tant, com a membre, secretari i abat que he estat, agraeixo molt la invitació”, indica en declaracions recollides per Flama. Les seves paraules evoquen la trajectòria d’una institució que ha sabut mantenir-se fidel al seu origen: acompanyar, donar suport i projectar l’esperit de Poblet més enllà dels murs monàstics.
Els orígens i la continuïtat del servei
Quan va néixer la Germandat, la comunitat cistercenca tot just tornava a recuperar la vida monàstica. Els primers monjos necessitaven ajuda en molts àmbits, i els laics que s’hi van vincular van voler col·laborar-hi des del compromís i la discreció. “Això no s’ha perdut —recorda Vendrell—. Seguim donant suport, encara que la comunitat s’hagi anat aprimant en nombre de religiosos”. Avui, vuit dècades després, la Germandat manté viva aquella vocació inicial i l’amplia amb noves formes de presència i participació.
Entre aquestes iniciatives destaca la Trobada de Reflexió, que aquest any ha arribat a la seva desena edició. Celebrada el 25 d’octubre, la jornada va reprendre una tradició interrompuda per la pandèmia. “Amb aquesta trobada tanquem el parèntesi”, explica Vendrell. L’activitat, que abans s’anomenava Trobada d’intel·lectuals i professionals catòlics, s’ha obert a un públic més ampli amb un esperit obert i dialogant. “Ens costava etiquetar-nos d’intel·lectuals —diu—, i vam decidir dir-ne simplement trobada de reflexió, perquè el que volem és reunir-nos i pensar junts”.
La reflexió com a espai obert
L’edició d’enguany, sota el lema evangèlic “Senyor, quan us vam veure foraster i us vam acollir?” (Mt 25,38), va posar al centre la qüestió de la immigració i l’acollida. Des d’una mirada social, espiritual i humana, la jornada va voler fer-se ressò d’una realitat que travessa el nostre temps. El programa va combinar ponències acadèmiques, testimonis personals i espais de pregària.
El geògraf Jordi Bayona, de la Universitat de Barcelona, va oferir una panoràmica sobre els moviments migratoris a Catalunya, mentre que Elisabet Ureña, advocada de Càritas, va abordar el repte d’una acollida que construeixi un “nosaltres” inclusiu. Un dels moments més impactants va ser el testimoni d’Alireza Pouryamin, migrant iranià que va relatar la seva experiència vital. “Amb 17 anys va marxar del seu país i, després de més de vint anys, encara no ha pogut obtenir els papers. El vam convidar per posar rostre a aquesta realitat”, comenta Vendrell. El relat d’Alireza, lluny d’un discurs teòric, va connectar amb la dimensió més humana i concreta del tema que centrava la jornada.
A la tarda, el bisbe Xabier Gómez, de Sant Feliu de Llobregat, va cloure la trobada amb la ponència “Comunitats acollidores i missioneres”. Gómez, responsable de Pastoral Obrera i Migracions de la Conferència Episcopal Tarraconense, va reflexionar sobre el paper de les comunitats cristianes davant la diversitat cultural i religiosa. Vendrell recorda que la seva participació “tenia tot el sentit, perquè ha reflexionat durant molt de temps al voltant d’aquesta temàtica”.
Poblet com a escenari de diàleg
La trobada va finalitzar amb la pregària de vespres, un gest que recorda l’arrel espiritual d’una activitat que, tot i ser oberta a creients i no creients, manté el seu centre en la vida monàstica. “El context de Poblet hi dona una profunditat especial —assenyala Vendrell—. L’espiritualitat cristiana hi té un paper protagonista, però sense tancar portes a ningú”.
Amb la publicació de les ponències i comunicacions, que es posaran a disposició al web del monestir, la Germandat vol donar continuïtat a la reflexió més enllà de la jornada. Ja es conserven les edicions anteriors, i la desena seguirà el mateix camí. “El primer que vam fer com a Junta va ser publicar els materials de la novena edició, que havien quedat aturats per la pandèmia”, explica Vendrell.
Una Germandat viva i oberta
La Germandat de Poblet no és una institució reclosa en el passat. És, més aviat, una comunitat de laics i laiques que comparteixen la voluntat de viure la fe des de la senzillesa i el compromís. Ho expressa bé el president de la seva junta quan diu que “no volem parlar només a catòlics; volem arribar a qui sigui”. Aquesta obertura, que beu de la tradició cistercenca i de l’esperit de Poblet, defineix una manera de fer que uneix silenci i diàleg, arrel i camí.
Amb la mirada posada en el seu 80è aniversari i en la vitalitat recuperada de la Trobada de Reflexió, la Germandat reafirma la seva vocació de servei, de comunió i de pensament. En paraules del bisbe Octavi Vilà, que hi serà present en la celebració del novembre: “La Germandat ha estat per a mi un lligam amb la comunitat i un camí cap al monestir”. Una trajectòria que, vuit dècades després, continua sent testimoni d’una fe que no es conforma amb quedar tancada dins del claustre, sinó que surt a trobar el món amb esperit d’acollida.
