El passat dissabte 8 de novembre, l’església de Santa Maria de Badalona va acollir una trobada especial per celebrar el 45è aniversari de la primera ordenació d’un diaca permanent a Catalunya i a la resta de l’Estat. Aquella fita històrica es va produir quan el cardenal Narcís Jubany va imposar les mans a Lluís Nadal, obrint un nou capítol en la història moderna de l’Església catòlica a Espanya.
L’acte, de caràcter festiu i emotiu, va reunir desenes d’assistents, molts dels quals diaques en exercici. Durant la trobada, Aureli Ortín, actual degà dels diaques de Catalunya, va subratllar que “encara queda un llarg camí per recórrer, només hi ha diaques permanents en poc més de la meitat de les diòcesis del món”, posant en perspectiva la importància de consolidar aquest ministeri.
Després d’una missa presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, es va celebrar una taula rodona que va comptar amb la participació de Josep Vidal, delegat de Formació i Acompanyament del Clergat-Diaques de l’arxidiòcesi; el diaca Joaquim Sabater i la seva esposa Rosa Díaz; Jordi i Oriol Nadal, fills del diaca Lluís Nadal; i el prevere Jaume Aymar.
La petició que va impulsar el diaconat permanent
Josep Vidal va recordar que la idea d’instaurar el diaconat permanent a Barcelona es va gestar durant una assemblea de preveres de l’arxidiòcesi l’any 1977, i va afegir que el cardenal Jubany va aprovar oficialment la instauració d’aquest ministeri a finals de 1978. “Va ser un moment de gran significació històrica per a l’Església catalana”, va assenyalar.
Per la seva banda, Aureli Ortín va situar la primera ordenació d’un diaca permanent en un context internacional: “La història moderna del diaconat permanent comença a Alemanya l’any 1968″, va expressar, abans d’assenyalar que “avui en dia, hi ha uns 50.000 diaques a tot el món, distribuïts de manera molt desigual. A Catalunya som 140 i a Espanya, aproximadament 600”.
Experiències vitals al servei de la comunitat
Durant la taula rodona, Joaquim Sabater va explicar la seva experiència personal després de ser ordenat l’any 2018. “El diaconat té sentit si es viu en la triple faceta de servei: la caritat, la paraula i la litúrgia”, va afirmar. La seva esposa, Rosa Díaz, va reconèixer que acompanyar aquest ministeri “ha estat difícil, però amb diàleg i acord tot es pot superar”.
Els fills de Lluís Nadal, Oriol i Jordi, van evocar la petjada personal i familiar que el seu pare ha deixat: “La seva vida ha estat un exemple que inspira a tots vosaltres”. Per la seva part, el prevere Jaume Aymar va descriure Nadal com “un home discret que mai parlava malament de ningú”, ressaltant la seva humilitat i dedicació.
Un debat sobre la possible participació de les dones
L’acte també va acollir un torn de paraula del públic, on va sorgir un debat sobre la possibilitat d’obrir el diaconat a les dones. Aureli Ortín va assenyalar que tot i que l’Església està estudiant aquesta possibilitat, “si el Papa obrís el diaconat a les dones, no tindria cap argument per negar-los ser sacerdotesses o bisbesses”, posant sobre la taula qüestions de debat contemporani sobre igualtat i ministeri.
El diaconat com a pont entre l’Església i la societat
En l’eucaristia presidida per Javier Vilanova, el bisbe va descriure que “un primer temple és la vida dels diaques, on Déu entra i hi deixa la seva generositat”. Vilanova també va recordar que el diaca “forma part de la jerarquia, però també de la societat, amb una família i una vida laboral”, i va definir el diaconat com “un pont entre l’Església i la societat”, destacant el paper únic d’aquest ministeri en connectar la fe amb la vida quotidiana dels fidels.
